Mirall etrusc del s. III A.C. - Museu del Coure
Designada Peça de l’Any 2009 pels Amics dels Museus d’Osona
En els annals de la història escrita la mitologia ens diu que Venus va demanar un mirall per poder contemplar la seva bellesa. Així doncs es sobreentén que aquests estris ja eren habituals des de la remota antigor.
Però si aquesta peça es titula “Mirall de Venus” [tal com ha dit el Dr. Joaquim Pla] és per la representació que té gravada a l’anvers on es mostra aquesta deessa i no com vaig sentir dir amb molt convenciment a un visitant d’aquest museu: “... aquest mirall és el que utilitzava Venus per emmirallar-se”. (???!!!)
És força habitual que algun visitant, quan admira per primera vegada aquest mirall pregunti “ ... a on anava el vidre?”. Davant d’un mirall de bronze, com és el cas, la pregunta pot semblar ingènua, però no és gens trivial. Des de la perspectiva dels nostres temps, una obra d’aquest tipus pot ser força incomprensible si no es fa l’esforç de retrospectiva històrica necessari per situar-se en el seu context, tan allunyat del nostre, i comprendre una mica el què i el perquè d’una obra com aquesta.
Situats al Museu veiem aquest mirall com una singularitat, però en la seva època deuria ser un utensili relativament corrent entre les classes més benestants. Probablement deuria ser fins i tot un regal important. Val a dir que encara ara -per bé que sigui de manera circumstancial- ha continuat fent aquesta funció: Una reproducció d’aquesta peça que ara honorem, va ser regalada als prínceps Felip i Letícia en la seva visita recent a La Farga Lacambra.
Posats en una perspectiva més personal, el fet d’haver tingut la oportunitat -el privilegi de col·laborar d’una o altra manera en aquest Museu, em va permetre d’analitzar detalladament aquest mirall i amb això, aprendre molt sobre les tècniques d’elaboració i de manteniment d’aquesta mena d’estris.
Miquel Amblàs i Carbonell
Museu del Coure de la Farga Lacambra, 16 de maig del 2009
Designada Peça de l’Any 2009 pels Amics dels Museus d’Osona
En els annals de la història escrita la mitologia ens diu que Venus va demanar un mirall per poder contemplar la seva bellesa. Així doncs es sobreentén que aquests estris ja eren habituals des de la remota antigor.
Però si aquesta peça es titula “Mirall de Venus” [tal com ha dit el Dr. Joaquim Pla] és per la representació que té gravada a l’anvers on es mostra aquesta deessa i no com vaig sentir dir amb molt convenciment a un visitant d’aquest museu: “... aquest mirall és el que utilitzava Venus per emmirallar-se”. (???!!!)
És força habitual que algun visitant, quan admira per primera vegada aquest mirall pregunti “ ... a on anava el vidre?”. Davant d’un mirall de bronze, com és el cas, la pregunta pot semblar ingènua, però no és gens trivial. Des de la perspectiva dels nostres temps, una obra d’aquest tipus pot ser força incomprensible si no es fa l’esforç de retrospectiva històrica necessari per situar-se en el seu context, tan allunyat del nostre, i comprendre una mica el què i el perquè d’una obra com aquesta.
Situats al Museu veiem aquest mirall com una singularitat, però en la seva època deuria ser un utensili relativament corrent entre les classes més benestants. Probablement deuria ser fins i tot un regal important. Val a dir que encara ara -per bé que sigui de manera circumstancial- ha continuat fent aquesta funció: Una reproducció d’aquesta peça que ara honorem, va ser regalada als prínceps Felip i Letícia en la seva visita recent a La Farga Lacambra.
Posats en una perspectiva més personal, el fet d’haver tingut la oportunitat -el privilegi de col·laborar d’una o altra manera en aquest Museu, em va permetre d’analitzar detalladament aquest mirall i amb això, aprendre molt sobre les tècniques d’elaboració i de manteniment d’aquesta mena d’estris.
Miquel Amblàs i Carbonell
Museu del Coure de la Farga Lacambra, 16 de maig del 2009
