Amics dels museus. Osona

Un pas més per a la divulgació de les nostres activitats, opinions i parers, per tal de poder universalitzar un tema tan important, el més important : La cultura.
En el nostre cas, bàsicament, la cultura museològica, arquitectònica i monumental del nostre país, Catalunya, com també de les nostres terres veïnes.
Intentarem que, amb l'ajuda de tothom, es pugui donar la màxima informació amb la màxima fidelitat, i sempre de manera entenedora per a tots.

Esperem els vostres comentaris!

La Junta

Per qualsevol cosa ens trobareu a
amicsmuseusosona@gmail.com

Mas El Banús (Tavèrnoles) El mas El Banús és un conjunt arquitectònic format per la masia, la masoveria i la pallissa, situat en el Pla del Banús, a Tavèrnoles. La primera referència documental de la família i del mas Banús és de l'any 1245, tot i que es conserva un document que correspon a la transcripció d'un escrit de l'any 1035. Lloc de trobada: Estació d’autobusos de Vic Hora de sortida: 2/4 de 5 de la tarda Hora aproximada de tornada: 8 del vespre Inscripcions: Viatges Serrat, c/ Jaume I, 13, Vic, tel. 93 886 29 66 Activitat gratuïta i exclusiva per a socis

Es pot dir que els tres dies de la sortida anual d’Amics dels Museus van ser molt rics en experiències, plens de visites a monuments i museus i satisfactoris en la contemplació de paisatges ben diversos. Si haguéssim de definir una sortida rodona en tots els sentits, potser aquesta visita a les terres de la Catalunya nord fora un bon exemple. La fortalesa de Salses va ser una bona mostra de l’arquitectura militar de la seva època, tota ella enfonsada, amb murs ben gruixuts i preparada tant per a resistir un setge com per a atacar els enemics. La visita a la platja d’Argelers i al museu de la guerra sempre impressiona, poques vegades visitem indrets on s’hagi sofert tant, i molts tenim records familiars directes o indirectes d’aquells soldats i aquelles famílies que s’hi van trobar presoners, sense haver fet res més que fugir d’una mort segura. Improvisat el cant, que va sortir de cor. L’endemà, Talteüll, on tots vam fer un retrocés a la prehistòria, a èpoques molt distants, dels començaments més primitius de la gent que va poblar aquestes terres. Un museu relativament gran, on totes les seves peces són les pedres tallades i les restes d’ossos trobats, amb diorames didàctics per a comprendre millor les formes de vida antigues. Prada de Conflent va donar peu a poder parlar de Pompeu Fabra i de Pau Casals, perquè van viure en aquesta població en els durs anys quaranta, víctimes de dues guerres. I a la tarda les Orgues d’Ille sur Têt, un paisatge en què l’erosió continuada ha provocat formes fantasioses i sorprenents. Ens movíem al peu del Canigó imponent, una de les muntanyes sagrades dels catalans, i vam visitar sant Miquel de Cuixà, bell i espoliat. Aquest dia era el moment més adequat a parlar del poema Canigó del nostre poeta nacional, Jacint Verdaguer. El darrer dia, la cirereta, el Priorat de Serrabona, una altra joia, tant per la construcció com per l’indret on està ubicat. Com en altres ocasions, ens va tocar un bon guia, però potser no hi ha massa secret, sempre es pot sospitar que davant un públic tan interessat, els guies es creixen i donen el millor d’ells mateixos. El museu de Ceret era optatiu: hi vam anar tots.

El proppassat dissabte 30 d’abril, AMO vam dur a terme la prevista sortida cultural a la ciutat de Girona. Pel matí vàrem visitar el monestir de Sant Daniel, situat a la vall homònima i a l’est de la ciutat de Girona. Acompanyats per un guia molt informat, didàctic i engrescador, vam descobrir les diverses estances d’aquest antic monestir, ocupat des de principis del s. XI, per una comunitat de monges benedictines que perdura fins ara. En l’actualitat, la comunitat la formen quatre monges amb les quals vàrem poder parlar i constatar que, malgrat la seva clausura, coneixen el món i la realitat que les envolta tan bé com els que estem “clausurats” a l’exterior. Vàrem poder veure l’església, que allotja les despulles del sant provençal que dona nom al conjunt monàstic, el claustre, la biblioteca, la cuina antiga, ... . Després de proveir-nos - aquells que ho varen voler- amb el pastís d’Ermessenda, un pa de pessic artesanal que elabora un forn proper a partir d’una recepta medieval del monestir, ens vàrem traslladar a la zona de la Devesa per dinar, després de fer gana amb una caminada de quinze minuts. Per la tarda, vàrem visitar el Museu d’Història de Girona, als peus de la catedral. Allà vàrem seguir les explicacions d’una guia del museu respecte l’exposició “L’aposta per un art nou”. Aquesta exposició, basada en la col·lecció de l’historiador de l’art, crític, poeta i editor Rafael Santos Torroella documenta, amb dibuixos, pintures, escultures i publicacions els orígens, la consolidació i el desenvolupament de les avantguardes artístiques a Catalunya des de gairebé els inicis del segle fins les dècades de 1960 i 70. Finalment, l’autobús ens retorna a Vic, on arribem poc abans que les pluges, anunciades i desitjades

Dissabte, 25 de març, els Amics dels Museus vam fer una visita propera i molt interessant que ens va acostar a dues poblacions del Vallès Oriental: Mollet i Caldes de Montbui, on vam visitar els museus de dos artistes destacats de la pintura i l’escultura catalana del segle XX: Joan Abelló i Manolo Hugué. Pel matí, vam ser a la casa natal i museu de Joan Abelló, on vam descobrir el temperament exhuberant i la dèria de col·leccionista d’aquest artista, dos trets que no el van abandonar mai. Obert a l’experimentació de diferents moviments d’avantguarda i sense seguir-ne cap en concret, Abelló va ser fidel a la influència que va rebre de Joaquim Mir en els seus començaments pictòrics i va cultivar l’amistat de grans figures del seu temps, com ara Picasso i Dalí. Per la tarda, veiérem el museu dedicat a Manolo Hugué que ens va permetre contemplar una bona selecció de les escultures d’un dels grans mestres escultòrics de tots els temps. Les seves obres mostren clarament influències de l’art antic i clàssic, com ara l’escultura mesopotàmica i egípcia i l’art hel·lènic, i alhora ens semblen plenament actuals. Ningú que hagi conegut les seves escultures oblidarà mai aquelles petites figures de formes rodones i plenes, equilibrades, serenes i carregades d’energia. Una jornada rodona que ens va deixar a tots satisfets d’haver pogut conèixer unes obres properes i, curiosament, no gaire conegudes pel gran públic

Dissabte 18 de febrer, els Amics dels Museus d’Osona vam fer una sortida força diferent a les habituals. El matí el vam dedicar a fer una ruta gastronòmica i artística per descobrir o redescobrir un bon nombre de restaurants i antics cafès de la Barcelona vella. El punt de partida i la cloenda va ser Can Culleretes, el restaurant més antic de Barcelona. A cada lloc trobàvem un estil propi de menjar o de beure i també molt d’art acumulat al pas dels anys. Al llarg de tot el matí vam gaudir d’un recorregut original i gens conegut, guiat per les explicacions generoses de Santi Mercader, i vam acabar amb un bon dinar. A la tarda, visita al Museu Marés on l’exposició temporal Confluències mostra un nou recurs museístic, plantejat gairebé com un joc, que té l’objectiu de despertar l’interès del públic en les peces de la seva col·lecció.Sortida a B

Els Amics dels Museus d’Osona vam dedicar la darrera activitat d’aquest any a fer la sortida a Barcelona que ja s’ha convertit en habitual per aquestes dates. Al llarg de la jornada, estaven programades dues visites diferents que es van complementar a la perfecció i en tots dos casos vam poder comptar amb les magnífiques explicacions de Mònica Piera Miquel, doctora d’Història de l’Art i especialista en moble català. Pel matí vam començar amb la visita a l’exposició temporal Toquem fusta. Disseny, fusta i sostenibilitat, que ofereix el Museu del Disseny. Per a molts de nosaltres va representar tot un descobriment l’explicació sobre el paper que la fusta ha tingut en la història de la humanitat i les grans possibilitats que se li han obert de cara a convertir-se en el material més sostenible del futur. A la tarda vam gaudir de la visita al Museu del Modernisme Català, que compta amb una rica col·lecció de mobles i altres objectes modernistes, entre els quals, per exemple, destacaven algunes peces conegudes i valuoses, com ara mobles de Gaspar Homar o una escultura de Joan Llimona. També va ser de gran interès escoltar les explicacions sobre la tècnica dels vitralls i contemplar una bona mostra de vidrieries modernistes. Com a balanç, un recorregut intens que va deixar tothom ben satisfet.

Divendres, 25 de novembre els Amics dels Museu d’Osona vam celebrar la conferència «Entre la subversió i l’esteticisme. Modernitat, ruptura i innovació en l’estètica pictòrica del Modernisme», que va anar a càrrec d’Andrea Serrano, doctora en Art i membre de la nostra Junta. Complementant la sortida feta a Reus en el mes d’octubre sobre l’arquitectura modernista, ara aquesta xerrada es va centrar en una altra branca de l’art Modernisme, la pintura. En especial, es va tractar un aspecte potser no tan conegut com d’altres, el caràcter social, subversiu i rupturista, que reflectien les obres d’alguns dels pintors catalans més coneguts, com ara Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Una activitat que va ser de gran interès per a tots els que vam assistir al Temple Romà

Dissabte, 22 d’octubre de 2022, els Amics dels Museus vam anar a Ventalló a visitar la finca de l’Olivar, un espai que l’escultor Enric Pladevall ha convertit en el centre del seu projecte artístic. Aquest terreny ha passat a ser una mena de jardí idíl·lic en què les obres d’art i la natura, la pròpia d’aquesta zona geogràfica, de tipus mediterrani, es combinen i complementen mútuament. El recorregut arribava al seu punt culminant amb el descens a la cripta, el sancta sanctorum del lloc, dedicat al culte de l’olivera, on s’oferia una mena d’espectacle dedicat als quatre elements: l’aigua, la terra, l’aire i el foc, que proposava als visitants viure experiències que afectaven diferents sentits, en especial, sensacions visuals, sonores i olfactives. Tant el dinar com la visita a la tarda a la Fundació Perramon, impulsada per Carles Aguilar i de Casacuberta, sobre una extensa mostra de les pintures, dibuixos i escultures d’artistes catalans contemporanis, van arrodonir una sortida que va ser molt agradable per a tothom.

Divendres, 16 de setembre la nostra associació va celebrar la primera sessió corresponent al nou curs d’A. M. O. Amb aquest acte arribem a l’onzena vegada que el dediquem a un artista de la comarca. Anteriorment vam tractar l’obra dels artistes següents Pep Vernis, Pep Ricart i Joan Furriols, una mena de grup generacional significatiu, atès que tots tres ocupen un lloc destacat en l’art de la pintura i l’escultura del nostres dies. A continuació, l’obra de l’escultor Joan Seguranyes, la ceramista Carme Collell; el fotògraf Manel Exclusa i el pintor Josep Brugalla. Finalment, la creadora plàstica Alícia Casadessús, l’escultor Ernest Altés i el dissenyador Ton Granero. Enguany l’homenatge va estar dedicat a Enric Pladevall, escultor i pintor amb una trajectòria de més de 50 anys. Al llarg d’aquest temps, Pladevall s’ha convertit en un dels artistes actuals més singulars i reconeguts. Ell mateix es va oferir a explicar la seva obra des dels inicis. Es podria dir que el seu art, que no ha abandonat mai l’experimentació, ha evolucionat cap a una transcendència, a partir del seu interès per fusionat les seves peces amb la natura, de manera que els elements botànics i geològics passen a ser tan creació seva com les mateixes escultures. Des de fa cinc anys, Pladevall es dedica plenament a la construcció de la seva finca L’Olivar, una mena de oasi on les peces queden sacralitzades com una ofrena als déus. La visita a l’Alt Empordà, on es troba L’Olivar, està programada també per a aquest primer trimestre. La xerrada en el Temple Romà va comptar amb un gran nombre de socis que es van mostrar en tot moment molt interessats.

Com cada any acabem el curs amb la visita a algun edifici emblemàtic de la comarca. Enguany, i gràcies a les gestions fetes per Joan Riera, hem anat al Mas Ventallola de Santa Eulàlia de Riuprimer. El viatge en autocar no ha estat gaire llarg, perquè el mas es troba relativament prop de Vic, però el camí de pujada fins a la seva entrada és espectacular. Força estona abans de començar la costera cap amunt ja vam distingir la silueta enorme de la masia fortalesa que presideix el paisatge des de dalt del turó. La seva situació és privilegiada, atès que domina molt de terreny i té molt bona panoràmica. S’entén que en altres temps la gent que hi vivia pogués veure a la perfecció tot allò que succeís a les terres baixes. Gràcies a la bona organització dels companys de la Junta d’Amics dels Museus que havien arribat amb antelació —la Berta, la Maria Rosa, en Joan i en Miquel— quan hem baixat de l’autobús —el gruix dels socis, acompanyats per la Pilareta i jo mateixa com a membres de la Junta— hem pogut seure còmodament en cadires a l’esplanada de davant la masia per escoltar, en primer lloc, el resum de les activitats fetes al llarg d’aquesta temporada passada i, en segon, les explicacions que Josep Serra, l’amo actual del mas, ens ha fet generosament. Li agraïm molt la bona acollida. No cal dir que les nostres primeres paraules han estat per recordar la pèrdua, tan recent encara, de Francesc Orenes, víctima de les que suposem que són les darreres sacsejades de la pandèmia. Amb aquest dolor ens sumem al que senten tantes altres famílies en aquests temps difícils. Pel que fa a les activitats realitzades, pensem que totes han estat molt interessants, però en especial volem destacar-ne dues: l’excursió a la Vienne de França i a totes les localitats que vam visitar en la sortida anual de tres dies, i el conjunt d’actes que durant la tardor de l’any 2021 vam dedicar a la Divina Comedia de Dant, i que vam nomenar com a Cicle Dant. Aquest Cicle va estar format per cinc activitats diverses —conferències, cinema i un espectacle de poesia, teatre i dansa — i amb aquestes sessions podem dir que des de Vic vam ser una més de les entitats de tot el món que van organitzar actes per commemorar els 700 anys de la mort de Dant. La Junta d’Amics dels Museus

Dissabte, 28 de maig de 2022, els Amics dels Museus d’Osona vam anar a Rupit a visitar la fundació privada La Fontana. El nostre objectiu era poder contemplar dues exposicions molt especials: la col·lecció de ceràmica popular, amb peces procedents dels punts més destacats de producció de ceràmica espanyola, tant rústica com industrial, i la col·lecció d’instruments musicals originaris d’Oceania, Àsia, Àfrica i Amèrica, de gran valor etnològic. En aquest cas vam poder contemplar des de la flauta més humil fins a d’altres instruments molt complexos i elaborats, que es poden considerar com a autèntiques escultures musicals. Potser el més sorprenent era trobar no només aquells instruments que els fa sonar una persona, sinó els corresponents a orquestres senceres. El dia va ser esplèndid i el menjar molt bo. Conscients que comencem a superar un període molt difícil, vam poder gaudir d’una jornada molt agradable i en bona companyia.

El divendres 13 de maig els Amics dels Museus d’Osona hem celebrat, com és habitual en aquestes dates, el Dia Internacional dels Museus amb la presentació de la Peça de l’Any. Enguany, la peça en qüestió era un llit de pilars amb dosser, pertanyent a la col·lecció del Museu de l’Art de la Pell. L’acte es va dur a terme en el mateix museu on s’exposa la peça, que va ser documentada i explicada per la doctora en Història de l’Art, Mònica Piera i Miquel. La presentació es va iniciar amb la salutació d’Oriol Picas, director del Museu Episcopal de Vic, que ens va donar la benvinguda en qualitat d’amfitrió. La presentació de Mònica Piera va anar a càrrec de Joan Riera, membre de la Junta dels AMO. Tot seguit, la doctora Piera va fer un repàs documentat i didàctic sobre la funcionalitat i evolució històrica d’aquest modest però imprescindible element mobiliari. Posteriorment, el grup es va traslladar a la ubicació de la peça en el Museu, on la conferenciant va descriure i il·lustrar in situ els elements més destacats del moble. Finalment, la doctora Mònica Piera, presidenta de l’Associació per a l’Estudi del Moble, va acabar la seva interessant explicació, tot animant-nos a visitar la Fundació Ramon Pla i Armengol, que estatja una important col·lecció de mobiliari antic. Iniciativa que ha estat recollida per la Junta dels AMO amb el màxim interès i disposició.

Els dies 1, 2 i 3 d’abril, Els Amics dels Museus d’Osona hem fet la tradicional sortida anual de tres dies després d’uns anys en que, pel motiu de la pandèmia, no s’havia pogut dur a terme. Enguany hem visitat les ciutats provençals de Montpeller, Viena del Delfinat (Vienne) i Aurenja (Orange). Les dues darreres d’origen romà i amb importants vestigis clàssics. El primer dia ens vàrem traslladar fins a Montpeller, on vàrem arribar a mig matí. Com que érem una colla nombrosa -gairebé 40 persones-, ens vàrem dividir en dos grups per visitar-ne el centre històric. Mentre un grup el travessava amb un trenet turístic, l’altre grup feia una visita a dos punts patrimonials de la ciutat: el patí d’un palauet típic montpellerià i la Mikvah o bany ritual de purificació de la comunitat jueva. Després d’aquest primer tast, els dos grups intercanviaven l’activitat, que eren totes dues guiades. Finalment, el conjunt de l’expedició osonenca feia una breu visita a Antigone, un barri modern construït per l’arquitecte català Ricard Bofill en la dècada dels vuitanta del segle passat. El segon dia ens reservava el punt fort del viatge, la visita de les restes romanes i medievals de Viena, pel matí, i el museu Gal·lo-Romà per la tarda. Es tractà de visites guiades, també amb el grup partit, al fòrum romà, al temple d’August i Lívia i al claustre romànic de Saint André le Bas, entre altres. Per la tarda vàrem conèixer el magnífic museu Gal·lo-Romà que ens va sorprendre per la riquesa dels fons i també per la qualitat de la seva museïtzació. Aquesta visita va ser complementada posteriorment amb l’accés a l’impressionant teatre romà de Viena, amb una cabuda per a més de 10.000 espectadors. I també, amb la pujada al mont Pipet, un turó sobre el que s’hi recolza el teatre romà i des del que es gaudeix d’una vista magnífica sobre el mateix teatre, la ciutat i el Roine. En aquests dos dies vàrem haver de suportar un temps inclement amb pluja, vent i fred. El diumenge, però, es va despertar amb un temps una mica més agradable, amb sol, però igualment amb vent i fred. Tot i així vàrem gaudir de les visites a l’arc de triomf -una mica precipitada per causes alienes als AMO- i, sobretot, al teatre romà d’Aurenja, un dels més ben conservats del món que li ha valgut la consideració de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. I després de dinar a la turística ciutat emmurallada d’Aigües Mortes, a la Camarga, el retorn cap a Vic on vàrem arribar acompanyats -per no desentonar-, d’una petita nevada a començaments d’abril!.

El dijous tres de març, els Amics dels Museus d’osona vam assistir al Temple Romà a la conferència sobre escriptura japonesa, Arts orientals. Camins de meditació, impartida per Josep Maria Roma, estudiós des de fa anys de les arts i la cultura japonesa. Aquesta xerrada ens completava la sortida realitzada anteriorment a l’exposició Lluna de Lotus, sobre l’obra literària i artística de la monja budista Otagaki Rengetsu. La conferència de Josep Maria Roma va complir totes les expectatives, atès que ens va parlar tant d’art com de les idees filosòfiques que hi ha darrere les manifestacions de l’art japonès. La xerrada, amena i plena d’interès, es simultaniejava amb els dibuixos vegetals i signes cal·ligràfics que el conferenciant anava fent en directe. Vam poder observar també moltes eines de dibuix i altres objectes que exemplificaven molt bé la informació que s’anava donat. Una bona culminació de les dues sessions dedicades a les arts orientals.

Dissabte, 26 de febrer els Amics dels Museus vam anar a visitar l’exposició La Lluna de Lotus que se celebra dins els monestir de Santa Maria Pedralbes de Barcelona, un dels monuments més bells de la ciutat. L’exposició està dedicada a Otagaki Rengetsu (1791-1875), una artista i poeta japonesa que va viure en el pas del segle XVIII al XIX. Rengetsu va ser una dona que, sacsejada per la mort de les persones que més estimava, va optar per fer-se monja budista. Va començar una vida eremítica, vivint sempre sota la protecció d’un temple i per sobreviure es va dedicar a fer peces de ceràmica, que posava a la venta; també feia cal·ligrafia i pintura. Rengetsu, que sempre havia escrit poesia, va singularitzar les seves peces de ceràmica inscrivint en elles els seus poemes, i com que la gent admirava el seu domini de la cal·ligrafia i l’art amb què el text s’adaptava a la superfície de la peça, les seves obres van ser molt valorades i es van fer molt populars. Després de visitar aquesta exposició d’una artista que s’exposa per primera vegada a Europa, on és encara molt desconeguda, a la tarda van poder visitar l’exposició que el MNAC ha dedicat a l’obra de l’arquitecte Antoni Gaudí. Vam poder contemplar múltiples objectes dissenyats per Gaudí, conèixer obres d’altres arquitectes que treballaven a Barcelona i com, entre tots, anaven construint la ciutat. Va ser un dia que ens va satisfer a tots, amb unes visites molt gratificants, tot i ser com un raig de llum abans de la tempesta

El proppassat dijous 9 de desembre, la Dra. Mireia Comas presentà la Nadala 2021 que, com cada any, ofereixen conjuntament els Amics dels Museus d’Osona i el Museu Episcopal de Vic. Amb bona assistència de públic, l’acte fou presentat pel nou director del Museu Oriol Picas, recentment nomenat. A grans trets, la conferenciant presentà la Nadala en base a la iconografia d’una caixa de núvia del s. XVI, obra de l’artista vigatà Perot Gascó. Simultàniament, durant l’exposició del tema, l’il·lustrador Subi féu una interpretació artística de l’obra.

El proppassat dia 20 de novembre, tancant el Cicle de Dante celebrat a Vic, una quarantena de socis del Amics dels Museus visitàrem amb guia el Teatre-Museu Dalí, de Figueres, per gaudir de l’obra de l’artista, així com de les il·lustracions que Dalí realitzà per a la Divina Comèdia a mitjan s. XX. Després d’un merescut dinar, ramblejàrem per Figueres per contemplar la casa natal de l’artista, així com algunes mostres del patrimoni cultural de la ciutat. La visita fou molt reeixida.

El proppassat dijous, dia 4 de novembre, la professora Andrea Serrano presentà la tercera conferència “De l’infern al paradís: un viatge a la cultura i al pensament medieval”. A través d’ella, oferí una visió panoràmica de la Divina Comèdia en relació a la iconografia medieval en què s’inspirà. Com en les anteriors conferències, fou seguida per un nombrós grups d’assistents i ha quedat enregistrada i penjada a la xarxa per a ser visionada.

El proppassat dijous, dia 21 d’octubre de 2021, Francesc Orenes presentà la primera part de l’anunciada conferència “Viatge a l’infern de Dante interpretat pels artistes”, dintre del programat Cicle Dante, per a commemorar el 700 aniversari de la mort del poeta. L’acte, seguit per més d’una vuitantena d’assistents presencials, ha quedat enregistrat i penjat a YouTube i està essent seguit molt favorablement.

Dijous 14 d’octubre els Amics dels Museus d’Osona vam celebrar la primera sessió del Cicle Dante, que va anar a càrrec de l’escriptor Joan Francesc Mira, autor de la traducció La Divina Comèdia de Dante, que va sortir publicada l’any 2000. La seva conferència portava per títol «La Divina Comèdia, un món sencer per descobrir», i durant la seva exposició, Mira va definir aquesta obra de Dante com «La més gran obra literària que hagi existit mai», perquè, a banda de la bellesa del seu llenguatge en vers, va dir que dins les seves pàgines Dante havia incorporat tots els coneixements que es tenien en el seu temps i aquesta gran riquesa de contingut es justament el que converteix La Divina Comèdia en una obra total, en una narració èpica i intel·lectual que, malgrat ser plenament medieval, és també enormement moderna, perquè els temes de fons són els del nostre temps.

El proppassat divendres 17 de setembre es dugué a terme, al Temple Romà, la inauguració de curs dels Amics dels Museus amb la presentació de l’obra pluridisciplinar de l’artista Ton Granero (Manresa, 1954) a càrrec de Miquel Pérez, membre de la Junta dels Amics. El conferenciant glossà la vida i obra d’aquest artista plàstic, dissenyador gràfic, promotor d’Eumo editorial i activista cultural i social amb l’assistència d’un nombrós públic, per bé que controlat i reduït a causa de la pandèmia. Ens en felicitem.

-----------

Per a un millor funcionament de l'entitat, s'acorda: