Amics dels museus. Osona

Un pas més per a la divulgació de les nostres activitats, opinions i parers, per tal de poder universalitzar un tema tan important, el més important : La cultura.
En el nostre cas, bàsicament, la cultura museològica, arquitectònica i monumental del nostre país, Catalunya, com també de les nostres terres veïnes.
Intentarem que, amb l'ajuda de tothom, es pugui donar la màxima informació amb la màxima fidelitat, i sempre de manera entenedora per a tots.

Esperem els vostres comentaris!

La Junta

Per qualsevol cosa ens trobareu a
amicsmuseusosona@gmail.com

Frontal d’altar de Bellver de Cerdanya Com cada any en la proximitat de les festes nadalenques us presentem la nadala, l’obra protagonista de la qual serà el frontal d’altar de Bellver de Cerdanya. La presentació anirà a càrrec de Michel Desmier, historiador de l’art i fotògraf de la Catalunya Nord. La presentació anirà acompanyada de la interpretació en directe de diverses cançons medievals gràcies a MA’AIMA, un trio de veus a capella. Lloc: Museu Episcopal de Vic. Museu d’Art Medieval Hora: 7 de la tarda Activitat gratuïta amb reserva prèvia obligatòria al tel. 93 886 93 60 o a l’adreça de correu-e reserves@museuepiscopalvic.com

1. Caldrà pagar l’import de les sortides en el moment de fer la inscripció. En cas contrari no es reservarà i quedarà anul·lada la plaça. 2. Només en cas d’anul·lació abans de 48 h. de la sortida, per causes justificades, es retornarà l’import de la inscripció. 3. En cas d’haver-hi poques persones inscrites en una activitat, aquesta se suspendrà.

Dissabte, 25 de novembre al matí, un grup d’Amics dels Museus vam visitar el taller de Manolo Gómez, un pintor i gravador que sorprèn per l’autenticitat de la seva obra i perquè, malgrat haver estat fidel a un estil molt personal, la seva pintura està en evolució constant, sense abandonar mai la seva passió per la recerca artística. L’art de Manolo Gómez és clàssic dins l’informalisme, conceptual i alhora ple d’emoció. El seu objectiu és buscar sempre la profunditat, l’harmonia i la bellesa, aspectes que troba sovint en la utilització dels materials més quotidians, senzills i efímers, en el collage, en el traç rotund i punxant i en la cerca de la tercera dimensió. L’artista ens va anar mostrant moltes peces, sovint sèries completes que ens van permetre observar la trajectòria de la seva obra, una mica només, perquè van ser molts els quadres que van quedar sense obrir. Vam partir de les produccions més antigues, fetes unes quantes dècades enrere, fins a arribar a les teles on encara hi treballa en aquests moments. En el seu obrador s’acumulen quadres de petites dimensions i també d’altres peces que requereixen un bon esforç per poder traslladar-les, perquè per fer-ho calia la col·laboració de vàries persones per a moure-les. Una molt bona matinal de tardor.

Dissabte 21 d’octubre els Amics del Museus vam anar a visitar el Nou Celler de Perelada, que com el nom indica, és una construcció de producció industrial, un edifici de tipus comercial que es dedica bàsicament a la fermentació i embotellament del vi, però que té la peculiaritat d’haver-se construït des de la perspectiva artística més exigent, com un autèntic monument arquitectònic del nostre temps, que no desatén ni els avenços tècnics ni la vinculació amb el paisatge. El grup d’arquitectes que ha dirigit les obres és el conegut equip olotí ECR, Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, l’obra del qual va ser reconeguda l’any 2017 amb el Premi Pritsker a la seva trajectòria. Nosaltres ja havíem vist altres obres d’aquests professionals, en especial el Museu de Pierre Soulages a Rodez, però sens dubte, el celler de Perelada és una de les peces que més deu haver contribuït a la concessió d’aquest guardó. En acabar el recorregut subterrani pel celler, vam fer l’habitual cata de vins, reclam obligat en aquest tipus de visites, i al mateix temps vam poder contemplar les enormes extensions dels ceps de vinya que s’estenien al nostre davant, perfectament treballats i arrenglerats. Després del dinar, vam completar la visita amb el Museu i la biblioteca del complex del castell de Perelada. Un dia magnífic del que tots en vam gaudir.

Dijous, 21 de setembre, els Amics dels Museus d’Osona vam celebrar l’acte de la inauguració de curs de la temporada 2023-2024, dedicat al pintor, nascut a Vic, Manolo Gómez. Amb l’aforament del Temple Romà ple, Miquel Bardagil, especialista en art, membre del Patronat d’Estudis Osonencs i coneixedor de l’obra d’aquest artista des de fa anys, va parlar de les característiques de la seva pintura, centrada en la investigació de materials i textures. Gómez compta amb una obra molt interessant i tanmateix poc coneguda Vic, que s’ha exposat tant a nivell nacional com internacional. En les darreres exposicions fetes a Vic, ha trencat amb el format clàssic, a partir de combinar pintura, collage, fotografia i escultura i ha apel·lat directament als sentiments i les emocions del públic, com es va poder observar a l’església de La Pietat, amb «La Mari, el camí de pedres i jo » (2018), on tractava el tema de l’Alzheimer, personalitzat en la malaltia de la seva mare. Entre els assistents s’hi trobaven molts professors, ex-professors i alumnes de l’Escola d’Art de Vic, que van participar activament a l’hora del col·loqui.

Dissabte 17 de juny vam visitar el Mas El Banús, que en realitat era tot un conjunt d’edificis: la masia, la masoveria i la pallissa, situat a Tavèrnoles. El mas està documentat des del segle XI i a la casa vam poder veure documents del segle XIV, perquè aquest mas l’han habitat, des del segle XIII al XXI, vint-i-sis generacions de la mateixa família. La tarda era esplèndida i vam haver de dividir-nos en grups, perquè superàvem el nombre previst. Una forma magnífica de tancar el curs. Bon estiu a tothom!

El dijous, 1 de juny hem visitat les bèsties del MEV. Des dels temps més antics que es recorden, els animals han estat representats pels éssers humans i moltes vegades això s’ha fet en sentit simbòlic i al·legòric. Els Amics dels Museus vam poder visitar aquesta exposició tan atraient, composta de 74 peces molt diverses, que tenen el mèrit de formar part de la col·lecció del propi museu en la seva totalitat. Oriol Montero, un dels guies del museu, es va encarregar de fer-nos una interessant explicació sobre aquestes obres que tant reflecteixen animals reals com fantàstics.

El dijous, 18 de maig, els Amics dels Museus d’Osona vam celebrar el Dia Internacional dels Museus, activitat que fem conjuntament amb el Museu d’Art Medieval de Vic. Enguany la peça seleccionada era la talla de fusta policromada al tremp de la Marededéu i el Nen, que prové de l’antiga església de Santa Maria de la Rodona, enderrocada el 1871 i estava situada a la plaça de la Catedral. Marc Sureda, conservador del MEV, va ser l’encarregat de presentar aquesta peça tan interessant, que conserva una gran bellesa, tot i les mutilacions que ha sofert al llarg del temps.

Es pot dir que els tres dies de la sortida anual d’Amics dels Museus van ser molt rics en experiències, plens de visites a monuments i museus i satisfactoris en la contemplació de paisatges ben diversos. Si haguéssim de definir una sortida rodona en tots els sentits, potser aquesta visita a les terres de la Catalunya nord fora un bon exemple. La fortalesa de Salses va ser una bona mostra de l’arquitectura militar de la seva època, tota ella enfonsada, amb murs ben gruixuts i preparada tant per a resistir un setge com per a atacar els enemics. La visita a la platja d’Argelers i al museu de la guerra sempre impressiona, poques vegades visitem indrets on s’hagi sofert tant, i molts tenim records familiars directes o indirectes d’aquells soldats i aquelles famílies que s’hi van trobar presoners, sense haver fet res més que fugir d’una mort segura. Improvisat el cant, que va sortir de cor. L’endemà, Talteüll, on tots vam fer un retrocés a la prehistòria, a èpoques molt distants, dels començaments més primitius de la gent que va poblar aquestes terres. Un museu relativament gran, on totes les seves peces són les pedres tallades i les restes d’ossos trobats, amb diorames didàctics per a comprendre millor les formes de vida antigues. Prada de Conflent va donar peu a poder parlar de Pompeu Fabra i de Pau Casals, perquè van viure en aquesta població en els durs anys quaranta, víctimes de dues guerres. I a la tarda les Orgues d’Ille sur Têt, un paisatge en què l’erosió continuada ha provocat formes fantasioses i sorprenents. Ens movíem al peu del Canigó imponent, una de les muntanyes sagrades dels catalans, i vam visitar sant Miquel de Cuixà, bell i espoliat. Aquest dia era el moment més adequat a parlar del poema Canigó del nostre poeta nacional, Jacint Verdaguer. El darrer dia, la cirereta, el Priorat de Serrabona, una altra joia, tant per la construcció com per l’indret on està ubicat. Com en altres ocasions, ens va tocar un bon guia, però potser no hi ha massa secret, sempre es pot sospitar que davant un públic tan interessat, els guies es creixen i donen el millor d’ells mateixos. El museu de Ceret era optatiu: hi vam anar tots.

El proppassat dissabte 30 d’abril, AMO vam dur a terme la prevista sortida cultural a la ciutat de Girona. Pel matí vàrem visitar el monestir de Sant Daniel, situat a la vall homònima i a l’est de la ciutat de Girona. Acompanyats per un guia molt informat, didàctic i engrescador, vam descobrir les diverses estances d’aquest antic monestir, ocupat des de principis del s. XI, per una comunitat de monges benedictines que perdura fins ara. En l’actualitat, la comunitat la formen quatre monges amb les quals vàrem poder parlar i constatar que, malgrat la seva clausura, coneixen el món i la realitat que les envolta tan bé com els que estem “clausurats” a l’exterior. Vàrem poder veure l’església, que allotja les despulles del sant provençal que dona nom al conjunt monàstic, el claustre, la biblioteca, la cuina antiga, ... . Després de proveir-nos - aquells que ho varen voler- amb el pastís d’Ermessenda, un pa de pessic artesanal que elabora un forn proper a partir d’una recepta medieval del monestir, ens vàrem traslladar a la zona de la Devesa per dinar, després de fer gana amb una caminada de quinze minuts. Per la tarda, vàrem visitar el Museu d’Història de Girona, als peus de la catedral. Allà vàrem seguir les explicacions d’una guia del museu respecte l’exposició “L’aposta per un art nou”. Aquesta exposició, basada en la col·lecció de l’historiador de l’art, crític, poeta i editor Rafael Santos Torroella documenta, amb dibuixos, pintures, escultures i publicacions els orígens, la consolidació i el desenvolupament de les avantguardes artístiques a Catalunya des de gairebé els inicis del segle fins les dècades de 1960 i 70. Finalment, l’autobús ens retorna a Vic, on arribem poc abans que les pluges, anunciades i desitjades

Dissabte, 25 de març, els Amics dels Museus vam fer una visita propera i molt interessant que ens va acostar a dues poblacions del Vallès Oriental: Mollet i Caldes de Montbui, on vam visitar els museus de dos artistes destacats de la pintura i l’escultura catalana del segle XX: Joan Abelló i Manolo Hugué. Pel matí, vam ser a la casa natal i museu de Joan Abelló, on vam descobrir el temperament exhuberant i la dèria de col·leccionista d’aquest artista, dos trets que no el van abandonar mai. Obert a l’experimentació de diferents moviments d’avantguarda i sense seguir-ne cap en concret, Abelló va ser fidel a la influència que va rebre de Joaquim Mir en els seus començaments pictòrics i va cultivar l’amistat de grans figures del seu temps, com ara Picasso i Dalí. Per la tarda, veiérem el museu dedicat a Manolo Hugué que ens va permetre contemplar una bona selecció de les escultures d’un dels grans mestres escultòrics de tots els temps. Les seves obres mostren clarament influències de l’art antic i clàssic, com ara l’escultura mesopotàmica i egípcia i l’art hel·lènic, i alhora ens semblen plenament actuals. Ningú que hagi conegut les seves escultures oblidarà mai aquelles petites figures de formes rodones i plenes, equilibrades, serenes i carregades d’energia. Una jornada rodona que ens va deixar a tots satisfets d’haver pogut conèixer unes obres properes i, curiosament, no gaire conegudes pel gran públic

Dissabte 18 de febrer, els Amics dels Museus d’Osona vam fer una sortida força diferent a les habituals. El matí el vam dedicar a fer una ruta gastronòmica i artística per descobrir o redescobrir un bon nombre de restaurants i antics cafès de la Barcelona vella. El punt de partida i la cloenda va ser Can Culleretes, el restaurant més antic de Barcelona. A cada lloc trobàvem un estil propi de menjar o de beure i també molt d’art acumulat al pas dels anys. Al llarg de tot el matí vam gaudir d’un recorregut original i gens conegut, guiat per les explicacions generoses de Santi Mercader, i vam acabar amb un bon dinar. A la tarda, visita al Museu Marés on l’exposició temporal Confluències mostra un nou recurs museístic, plantejat gairebé com un joc, que té l’objectiu de despertar l’interès del públic en les peces de la seva col·lecció.Sortida a B

Els Amics dels Museus d’Osona vam dedicar la darrera activitat d’aquest any a fer la sortida a Barcelona que ja s’ha convertit en habitual per aquestes dates. Al llarg de la jornada, estaven programades dues visites diferents que es van complementar a la perfecció i en tots dos casos vam poder comptar amb les magnífiques explicacions de Mònica Piera Miquel, doctora d’Història de l’Art i especialista en moble català. Pel matí vam començar amb la visita a l’exposició temporal Toquem fusta. Disseny, fusta i sostenibilitat, que ofereix el Museu del Disseny. Per a molts de nosaltres va representar tot un descobriment l’explicació sobre el paper que la fusta ha tingut en la història de la humanitat i les grans possibilitats que se li han obert de cara a convertir-se en el material més sostenible del futur. A la tarda vam gaudir de la visita al Museu del Modernisme Català, que compta amb una rica col·lecció de mobles i altres objectes modernistes, entre els quals, per exemple, destacaven algunes peces conegudes i valuoses, com ara mobles de Gaspar Homar o una escultura de Joan Llimona. També va ser de gran interès escoltar les explicacions sobre la tècnica dels vitralls i contemplar una bona mostra de vidrieries modernistes. Com a balanç, un recorregut intens que va deixar tothom ben satisfet.

Divendres, 25 de novembre els Amics dels Museu d’Osona vam celebrar la conferència «Entre la subversió i l’esteticisme. Modernitat, ruptura i innovació en l’estètica pictòrica del Modernisme», que va anar a càrrec d’Andrea Serrano, doctora en Art i membre de la nostra Junta. Complementant la sortida feta a Reus en el mes d’octubre sobre l’arquitectura modernista, ara aquesta xerrada es va centrar en una altra branca de l’art Modernisme, la pintura. En especial, es va tractar un aspecte potser no tan conegut com d’altres, el caràcter social, subversiu i rupturista, que reflectien les obres d’alguns dels pintors catalans més coneguts, com ara Ramon Casas i Santiago Rusiñol. Una activitat que va ser de gran interès per a tots els que vam assistir al Temple Romà

El proppassat dijous, dia 4 de novembre, la professora Andrea Serrano presentà la tercera conferència “De l’infern al paradís: un viatge a la cultura i al pensament medieval”. A través d’ella, oferí una visió panoràmica de la Divina Comèdia en relació a la iconografia medieval en què s’inspirà. Com en les anteriors conferències, fou seguida per un nombrós grups d’assistents i ha quedat enregistrada i penjada a la xarxa per a ser visionada.

El proppassat dijous, dia 21 d’octubre de 2021, Francesc Orenes presentà la primera part de l’anunciada conferència “Viatge a l’infern de Dante interpretat pels artistes”, dintre del programat Cicle Dante, per a commemorar el 700 aniversari de la mort del poeta. L’acte, seguit per més d’una vuitantena d’assistents presencials, ha quedat enregistrat i penjat a YouTube i està essent seguit molt favorablement.

Dijous 14 d’octubre els Amics dels Museus d’Osona vam celebrar la primera sessió del Cicle Dante, que va anar a càrrec de l’escriptor Joan Francesc Mira, autor de la traducció La Divina Comèdia de Dante, que va sortir publicada l’any 2000. La seva conferència portava per títol «La Divina Comèdia, un món sencer per descobrir», i durant la seva exposició, Mira va definir aquesta obra de Dante com «La més gran obra literària que hagi existit mai», perquè, a banda de la bellesa del seu llenguatge en vers, va dir que dins les seves pàgines Dante havia incorporat tots els coneixements que es tenien en el seu temps i aquesta gran riquesa de contingut es justament el que converteix La Divina Comèdia en una obra total, en una narració èpica i intel·lectual que, malgrat ser plenament medieval, és també enormement moderna, perquè els temes de fons són els del nostre temps.

El proppassat divendres 17 de setembre es dugué a terme, al Temple Romà, la inauguració de curs dels Amics dels Museus amb la presentació de l’obra pluridisciplinar de l’artista Ton Granero (Manresa, 1954) a càrrec de Miquel Pérez, membre de la Junta dels Amics. El conferenciant glossà la vida i obra d’aquest artista plàstic, dissenyador gràfic, promotor d’Eumo editorial i activista cultural i social amb l’assistència d’un nombrós públic, per bé que controlat i reduït a causa de la pandèmia. Ens en felicitem.

-----------